Entrada 10 (faraons)

Quí era el faraó?

 

  Els faraons eren els reis de la civilització egípcia. El país pertany al faraó, fill de Ra (el déu Sol), encarnació del déu falcó Horus. Se li dóna culte com a un déu, i els artistes el representen amb atributs divins: el falcó i el disc solar tancat entre dues banyes. La seva autoritat s’exerceix gràcies als funcionaris, estrictament jerarquitzats, i reclutats entre els escribes o egipcis inclosos, i l’exèrcit, meitat nacional i meitat mercenari.

  Participar en la construcció de les piràmides i dels temples era, pels egipcis, un acte de profund significat. Tota la terra d’Egipte i el seu poble pertanyien als déus, en particular a Horus el qual, segons es creia, era representat sobre la terra pel faraó durant el transcurs de la seva vida. Les funcions del faraó consistien en mantenir l’ordre total de l’univers, establert en el moment de la creació, i que abastava no només l’estructura social y política d’Egipte, sinó també les lleis de la naturalesa, el moviment dels cossos celestes, la successió de les estacions i la inundació i estiatge anuals del Nil. Els milers de camperols que intervenien en el gran esforç de construir un temple o una tomba pel faraó participaven en un acte que, segons es creia, portaria esplèndides conseqüències per la terra i el poble d’Egipte.

Entrada 9 (Judici d'Osiris)

Què era el Judici d'Osiris?

   Segons s’explica en la mitologia egípcia el Judici d’Osiris era un gran esdeveniment en què es decidia el destí del difunt. Els judicis tenien lloc a la Duat, on les ànimes eren guiades per Anubis fins a la sala de les dues veritats, on es trobava el déu Osiris, l’encarregat de dictar la sentència i decidir si l’ànima del mort podia anar al paradís o no.  

  Primer de tot Anubis extreia el cor del difunt, símbol de la moral i la consciència i el col·locava en un plat de la balança; a l’altre plat hi posava la ploma de Maat, deessa que representava la Veritat i la Justícia. El jurat dels déus anava formulant preguntes sobre el passat del difunt i el seu comportament moral, en funció de la resposta el cor podia augmentar o disminuir de pes, fent decantar la balança cap a un costat o l’altre. Mentrestant el déu Thot anava anotant els resultats. 

  Finalment Osiris exposava el resultat davant el tribunal diví que representava les regions egípcies. Si la balança estava equilibrada volia dir que el difunt havia dit la veritat, l’ànima del difunt, considerada bona i justa, seria guiada per Horus fins al seu cos momificat, al qual se li obririen els ulls i la boca en una cerimònia ritual per gaudir d’una vida eterna a l’Aaru o paradís. En cas contrari, Ammyt, s’encarregaria de l’anomenada “segona mort” devorant el cos del difunt i evitant així que fos immortal.

Entrada 8 (momificació)

 Com es momificava al faraó?
 
En morir, el cadàver era traslladar al lloc de la momificació, que havia d’estar situat als afores de la ciutat. Allà, els sacerdots embalsamadors s’encarregaven del difunt i procedien al ritual de la momificació.

Aquest ritual tenia diverses etapes. En primer lloc, s’extreia el cervell del difunt introduint un ganxo pel nas, després d’haver trencat l’os etmoides. A continuació, es marcava una línia en el costat esquerre del cos, on es practicava un tall per extreure les vísceres, a excepció del cor, que havia de controlar el cos en el més allà, i els ronyons, degut al seu difícil accés, que quedaven a dins. Les vísceres eren netejades amb substàncies aromàtiques i col·locades en quatre recipients anomenats vasos canopis.


Per embenar el cos usaven tires de roba usada de lli. Es començava per embenar individualment els dits de la mà, després els membres, el cap, i per últim, tot el cos. Els braços es col·locaven als costats del cos, creuant-se els avantbraços al pit i a l’abdomen. Entre l’embenatge s’introduïen amulets per protegir el difunt de la corrupció.

Entrada 7 (materials)

Qué materiales usaban los egipcios para sus construcciones?

Els materials de construcció entre els egipcis eren la fusta, l'adobe i la pedra en les seues moltes classes. La fusta va ser el material més usual en la Prehistòria i l'època predinàstica, però va ser substituïda ràpidament per altres materials un cop entrat el país en l'era faraònica. Per això podem dir que els materials constructius per excel·lència en l'arquitectura egípcia són l'adobe i la pedra.

FustaLa fusta de bona qualitat era molt escassa a Egipte i amb prou feines unes poques espècies permetien la realització d'elements arquitectònics. Es feia servir en la construcció en els sostres, pisos i revestiments de murs,  per a les bigues de grans dimensions i els taulers l'única fusta vàlida era la importada, fonamentalment la de cedre del Líban.


 

Adobe
La adobe era el material més usat per a la construcció quotidiana, alguns palaus de reis, i fins i tot algunes parts de temples. També era freqüent en els murs que protegien ciutats, palaus i fortaleses.

En aquesta època i en pràcticament tota la història de l'Egipte faraònic, la adobe resulta ser el material més indicat per a la construcció d'habitatges: el seu major avantatge, la seva capacitat com a aïllant tèrmic, permetia protegir del fort sol durant el dia i del fred a la nit, la seva major defecte, la poca resistència a la humitat, no era un problema en un país tan sec com Egipte.

Entrada 6 (la societat)

Vols descobrir com estava organitzada la societat?

La societat egípcia es dividia en diverses classes. Per sobre de tot, regnava el faraó. Després venien els nobles, els escribes, els sacerdots i els artesans. I sota de tot,els camperols, els servents i els esclaus, que eren la majoria. 

Els nobles: Família real, ministres i grans dirigents del regne formaven la cort del rei. Tenien riques mansions i nombrosos servents i, amb la seva mort les seves mòmies eren enterrades en tombes decorades.

Els escribes: Sabien llegir i escriure jeroglífics, redactaven les lleis, mesuraven camps, recaptaven impostos i duien al dia els registres del tresor reial. 

Els artesans: Pintors, escultors, ebenistes, cistellers….. decoraven els monuments i fabricaven el mobiliari a més de crear joies dels més rics. Treballaven en tallers dels palaus. 

Els camperols: Constituïen la gran majoria dels egipcis. No eren propietaris de la terra que treballaven, ja que totes eren del faraó. Per fer-ho, els pagaven amb una part de les collites. La seva vida era dura, i el que rebien no sempre era suficient per mantenir la família. 

Els servents: Els egipcis més pobres no tenien cap altra solució que servir als nobles. Acompanyaven als seus amos, els netejaven les sandàlies i portaven una catifa que desenrotllaven a terra quan els seus amos s’aturaven.

Els esclaus: D’origen estranger havien estat capturats. Fets presoners eren reclutats per l’exèrcit o venuts a egipcis rics.

Et deixe aquest video on podrás aprendre un poc més del que hem vist a classe:

Entrada 5 (temples)

T'interessa saber com era un temple egipci?

 El temple era l'edifici on els egipcis adoraven les divinitats, tot i que els únics autoritzats a entrar-hi eren els sacerdots i els governants. Al temple s'hi guardaven, a més de la imatge del déu o la deessa a qui era dedicat, els seus tresors. 

 Els temples també eren el lloc de residència dels sacerdots, encarregats d'atendre les necessitats atribuïdes a les divinitats.

Els temples també eren el lloc de residència dels sacerdots, encarregats d'atendre les necessitats atribuïdes a les divinitats. A més a més eren enormes, atés que era on vivien els déus. A la cambra més secreta, on només hi podien entrar els faraons i els sacerdots de més alta categoria, un cofre protegia l’estàtua del déu. Es donava culte als déus amb la finalitat que asseguressin l’ordre i l’harmonia del món. 

  Cada matí, un sacerdot despertava l’estàtua del déu i la vestia. Després li cremava encens i li donava aliments com ofrena. Al vespre el preparaven per dormir. Els sacerdots que estaven al servei del temple eren un grup molt poderós i fins i tot s’havien enfrontat, alguna vegada, amb els faraons. Durant les cerimònies alguns sacerdots es vestien amb una túnica de pell de pantera.

 

Entrada 4 (creences)

En qué creien els egipcis?

  Els antics egipcis adoraven molts déus i deesses. La seva religió, per tant, era politeista. Moltes de les divinitats egípcies tenien forma humana. D'altres, en canvi, tenien el cos de persona i el cap d'animal. 

  Els egipcis creíen que els deus estaven a tot arreu: en l'aigua, en l'aire, en la terra i en el regne dels difunts. Veneraven molts déus que per ells eren éssers superiors que feien que hi hagués l’ordre al món, hi hagués benestar a totes les activitats humanes. 

  Cada regió i cada poblat estaven sota la protecció d’un déu concret. La vida estava marcada per les ofrenes i els rituals. Alguns déus ho eren de tot Egipte, com ara RA el déu del Sol, o Osiris el déu dels morts, o Maat la deessa de la justícia. 

  Els déus tenien aspectes molts variats; alguns adoptaven formes d’animals perquè els primers egipcis adoraven els animals. Vivien en el més enllà i en la terra vivien en els temples. Osiris era el déu dels morts i tenia cos de mòmia i pell verda. Prometia una vida nova d’ultratomba. La seva esposa era Isis i tots dos eren filles de la Terra i del Cel.

Entrada 3 (La importància del riu Nil)

Saps per qué era tan important el riu Nil?

Des de sempre el riu Nil ha estat el que ha permès que la zona sigui habitable i és el que li ha donat vida. Per tant, el riu oiteru, com l’anomenaven els antics egipcis, seria un dels principals elements per a ells. Ja ho anirem veient al llarg de la lliçó. Tot i així podem imaginar lo ple de embarcacions o depet que anaven amunt i avall, amb mercaderies, pedres per a les construccions i persones ja que era el mitjà més segur per poder travessar el país en els seus 1200 km navegables i evitar el desert.

  La vida dels egipcis va estar marcada durant segles per l’agriculturaque podien practicar a les dues bandes (ribes) del riu, que es fertilitzaven amb un fang o llim que baixava un cop l’any des de Núbia i que cobria la terra quan el riu s’inundava. Aquest fang es deia KEMI i és el que donaria nom al país KEMET

(terra negra). Vegeu unes imatges de com es fertilitzava la terra i de com funcionava el cicle agrari, que era la base de l’economia i de l’alimentació dels egipcis.

1.-Quan els camps estaven inundats la població aprofitava per fer feines socials (construcció de temples, piràmides/ treballaven al taller artesanal dels temples).

2.-Quan quedava la capa de fang (Octubre-sembraven i les plantes creixien fins al febrer )

3.-Del febrer al juny recol·lectaven la collita.

  Per últim fixeu-vos si era important el riu que dividia la zona on vivia la gent. A la banda est del riu (per on surt el sol/ un dels déus principals i el que permet la vida) es situaven els pobles i les cases de la gent. A la banda oest (per on el sol es pon o mor fins l’endemà) es situaven les tombes o cementiris (les ciutats dels morts) i alguns temples.