En morir, el cadàver era traslladar al lloc de la momificació, que havia d’estar situat als afores de la ciutat. Allà, els sacerdots embalsamadors s’encarregaven del difunt i procedien al ritual de la momificació.
Aquest ritual tenia diverses etapes. En primer lloc, s’extreia el cervell del difunt introduint un ganxo pel nas, després d’haver trencat l’os etmoides. A continuació, es marcava una línia en el costat esquerre del cos, on es practicava un tall per extreure les vísceres, a excepció del cor, que havia de controlar el cos en el més allà, i els ronyons, degut al seu difícil accés, que quedaven a dins. Les vísceres eren netejades amb substàncies aromàtiques i col·locades en quatre recipients anomenats vasos canopis.
Per embenar el cos usaven tires de roba usada de lli. Es començava per embenar individualment els dits de la mà, després els membres, el cap, i per últim, tot el cos. Els braços es col·locaven als costats del cos, creuant-se els avantbraços al pit i a l’abdomen. Entre l’embenatge s’introduïen amulets per protegir el difunt de la corrupció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario